Els implants dentals no són cosa de “gent gran”
Ilerdent ofereix l’Estudi d’Implantologia gratuït
La necessitat de restituir les peces dentals caigudes és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. La supervivència de l’home sempre ha estat lligada a la seva capacitat per ingerir aliments i s’ha documentat l’existència d’objectes (ossos, pedres, metalls i fins i tot dents de tercers) que –a qualsevol edat i, amb més o menys sofisticació, segons l’estatus social i l’època– han estat utilitzats a manera d’implant per omplir el buit de les peces perdudes.
La cirurgia de l’implant dental tal com avui la coneixem, és relativament recent i, sens dubte, un dels majors avenços en salut, donada la transversalitat de la reposició de peces dentals amb relació a múltiples patologies, més enllà del camp de l’odontologia.
L’IMPLANT DENTAL NO POT ESPERAR
Així doncs, sorprenen algunes de les creences de molts pacients. La més habitual és la que els implants dentals és una simple alternativa a les pròtesis removibles (dentadures completes) pròpies d’edats avançades. Res més lluny de la realitat: la reposició d’una peça dental és indispensable quan el pacient és susceptible de sotmetre’s a la cirurgia maxil·lofacial.
¿Motius? Doncs uns quants:
• El primer, la importància de mantenir una dentadura completa que contribueixi a una oclusió perfecta de l’ATM (articulació temporomandibular) que permeti, des de la correcta ingesta i mastegat d’aliments –sistema digestiu– fins a l’equilibri corporal, íntimament relacionat amb l’alineació dels arcs superior i inferior de la mandíbula.
• El segon, i no menys important, mantenir la resta de peces dentals. Cada dent, en si mateix, és una peça indispensable en l’equilibri de la dentadura. Davant l’absència de dent, la resta de peces tendeix a recol·locar-se per omplir el buit existent pel qual aquestes perden estabilitat amb un alt risc de despreniment, molt preocupant en pacients amb gingivitis o periodontitis. En conseqüència, augmenta la separació interdental (diestema) i les parets laterals de la dent queden sobreexposades a la desmineralització (càries).
PER A TOTA LA VIDA, O NO
A l’altre extrem, una altra de les “fakes” o “mitges veritats” que triomfen és la que un implant “és per a tota la vida”. Doncs de la mateixa manera que el famós eslògan joier, depèn.
Sí, la durabilitat –i fins i tot l’èxit– d’un tractament implantològic s’associa a múltiples factors:
• D’una banda, hi ha els condicionants biològics del mateix pacient. Des de l’estat físic, en el moment de la intervenció: la qualitat de l’os, patologies bucodentals, la mateixa biologia i genètica del pacient … Fins, les derivades de malalties –càncer, tabaquisme, diabetis…– que sorgeixin en el temps i, per si mateixes o tractaments mèdics associats, desencadenin patologies bucodentals i incideixin sobre l’implant.
• De l’altra, i possiblement la més important, la qualitat del tractament implantològic. Com en qualsevol altra especialitat sanitària, l’odontologia requereix excel·lència en tota la seva dimensió:
– La clínica dental. Optar sempre per un centre especialitzat, amb instal·lacions adequades i, si pot ser, amb quiròfan i sales de pre i postoperatori.
– La qualitat dels materials implantològics i dels equips de diagnòstic. Són exigibles les garanties respecte al material que s’ha d’implantar: caragol de tancament, pilar de cicatrització, pilar d’impressió, anàleg, pilar protètic, corona, etc. Així com que els equips de diagnòstic siguin els adequats: ortopantomografies, TAC 3D dental… Amb una simple radiografia, no n’hi ha prou per a un estudi previ o postoperacional.
– El metge especialista: cirurgià-implantòleg. Els dentistes no són tots iguals. Com en altres àrees de la medicina, hi ha l’especialització i, en funció del tractament a desenvolupar, caldrà optar per un o altre. Triar un implantòleg amb experiència demostrada, és a dir un cirurgià especialitzat en implantologia dental. En el cas d’implants zigomàtics, a més, cal assegurar-se que el metge és cirurgià maxil·lofacial. En ambdós casos, s’ha de valorar la presència de personal qualificat de suport durant la intervenció.
– La comunicació entre professionals amb el pacient com a centre. Doctors, protètics i auxiliars han de treballar en equip. La informació ha de fluir des de la recepció del pacient fins a la finalització del tractament, amb el mateix pacient com a centre. La coordinació del treball, adaptant-nos a la realitat de cada pacient i fent-lo partícip del seu propi tractament, augmenta l’índex d’èxit i redueix notablement els temps de recuperació.
– El postoperatori i manteniment. La fase posterior a la intervenció pot marcar l’èxit o el fracàs d’un tractament implantològic. Cal valorar que el tractament inclogui les visites del postoperatori, el pla d’higiene i cura personal i la programació del calendari de manteniment anual.
+ Info i Primera Visita Gratuïta:
Ilerdent 973281111 – ilerdent@ilerdent.com – www.ilerdent.com
Xec de promoció -> aquí
