tractaments
Trastorns de l'articulació temporomandibular (ATM)
Aquesta és l’articulació que vincula la mandíbula o maxil·lar inferior amb el maxil·lar superior (base del crani). Posant els dits davant del conducte auditiu i obrint i tancant la boca, pot percebre el seu moviment. L’ATM és l’articulació que fa possible obrir i tancar la boca. Per això, és una de les articulacions més usades en el cos (s’utilitza per mastegar, parlar, empassar, badallar, etc.).
Què és la síndrome de disfunció craniomandibular DCM?
És un desordre de l’articulació (ATM).
A qui afecta?
El pateix un tant per cent molt elevat de la població, al voltant del 80%, sent l’edat mitjana de 34 anys i en proporció de tres dones per cada home.
Quins són els símptomes?
Dolor: dins o davant d’una o de les dues orelles, en una o en les dues ATM, que es pot irradiar al capdavant principalment a les temples, mandíbula, boca, gola, clatell, coll, espatlles.
Sorolls: articulars com espetecs, cruixits; òtics com brunzits, xiulets.
Funcionals: articulars com salts, luxacions; musculars com no poder obrir la boca, no poder mastegar, contractures; ocluses com serrar les dents, cruixir, tancar malament; òtics com tapament, marejos, sentir menys.
Altres: endormiscament de la pell de la cara, picor al forat de l’orella, picor a la gola, sequedat de la boca, molèsties als ulls o a la visió, nerviosisme, depressió.